Els vells

«L'acció, en una barriada fabril dels suburbis de Barcelona. Època, actual.»
«T'estimo! (_An en Joan._) Mireu! La vui! Es meva! Vós sou el seu pare: jo'l seu amor! JOAN (_am crit ferestec_) Així, estimeu-vos! Enlaire, cor!»

三幕把"闲聊—解雇—拒婚—婚礼—暴死"五拍串联,无大场面全靠家常;每拍对应一段抽读。

«Ursula 65 anys / Susagna 55 / Engracieta 23 / Joan 70 / Valeri 65 / Agustí 25 / Xalet 60 / Olaguer 80 / Geroni 65 / Pere 70 / Menut 80 / Borra 75 / Tit 70 / Calderí 75 / Rovellat 70 / Vador 70» (角色表)
«Si, mare! L'Agustinet ja no es pera mi! URSULA Què! Però, es veritat això? AGUSTÍ No us desespereu...» (Engracieta/Ursula/Agustí 三方拒婚)

群人物靠职司+亲属链展开,16 角+舞台分工清晰;加泰工人区日常剧中少见之大 cast。

«Però, Joan!... Aquesta es la darrera setmanada? JOAN (_sanglotant_) La darrera! URSULA Que pot-ser t'han despatxat ? JOAN (_plorant_) Si! Sí!»

节奏在 MID 段拉慢,Joan 反复"La darrera!",Susagna/Ursula 反复追问;TAIL 段急转直上,婚礼成则狂喜致死,加泰日常剧的"冷开场—暖结尾"传统可见。

«SUSAGNA Ai! No trobes que fa molt fred avui? URSULA No pas aquí dins. SUSAGNA Jo tinc les mans glaçades. Ni sé com puc fer mitja.»
«Ai, filla, quin caliu! Això retorna! Hi hauràs d'afegir una mica de terregada: si no, se't passarà.»

同一段用口语"caliu/terregada/se't passarà"+舞台指示"_deixant la mitja damunt de la falda_" — 口语+舞台注释同段呈现是 Iglésias 标志文笔。

«Interior d'una sala, am les parets emblanquinades. Al fons, un balcó am cortinetes blanques, que dóna al carrer. Davant del balcó hi ha un braser encès.»
«Decoren les parets dos o tres quadros am cromos i alguns agrupaments de retrats, records de treball i de familia. ben repartides per l'escena, mitja dotzena de cadires de caoba i palla fina. Es cap-al-tard, al començament de l'hivern.»

舞台布景+工人区记忆(treball records)+冬天开场;加泰工人区日常剧的"室内+冬日+穷人"三层世界叠加。

«SUSAGNA Ai! No trobes que fa molt fred avui?» (第一句)

首句不写情节,只写一位老妪问冷不冷;把"老工人区冬天"作全剧总钩,加泰现代戏剧元钩常见于此(对比 Rusiñol L'auca)。

«Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en el "Teatre Català", Romea, la nit del 6 de Febrer de 1903, baix el següent repartiment: Ursula, D.ª Agna Monner; Susagna, D.ª Maria Morera...»

1903 年罗马剧院 Romea 首演夜成为加泰文化史事件;Iglésias 创新在把"工人区日常"做成戏剧范式,与同期 Rusiñol/Guimerà 的资产阶级悲剧形成对照。

«Alegria! Visca l'alegria! (_Am crit agonic._) Torneu-me la joventut! Vui tornar a ser jove! (_Cau mort, quedant de cara enlaire._)»
«URSULA (_també agenollant-se_) Joan! Joan meu! AGUSTÍ (_en ven baixa_) Es mort!»

末段把"贫老工人被裁—失业抗争—女儿婚事—狂喜致死"四拍并收;Joan 死前一句"Torneu-me la joventut!"比 Chekhov《三姐妹》"Москва, Москва!"更惨烈。