Josep Carner
《La creació d'Eva i altres contes》暂无已发布工艺分。
四段抽读, 全文 ~3415 行(含 PG 元数据 ~37 行 + 主文本 [Pròleg + 23 短篇] ~3378 行), 主体为 'La creació d'Eva i altres contes' 之 23 篇短篇集。HEAD (~5%, L72-L207): 译序 'PROLEG. A Bonaventura Sabater. Noble i car amic: a Vós adreço aquest llibre, escrit en diversos lleures, sense més motiu que el de la ploma als dits, sense més inspiració que la del cigar en els llavis' (L72-L84) 之 'Carner-as-cigar-loving-essay-as-pre-Fabra-Catalan-modernista-thesis' + 'Si vós, amb un altre a la vostra, en recorreu a l'atzar algunes pàgines, jo estaré prou satisfet d'aquest llibre' (L113-L115) 之 'catalan-cigar-lover-as-pre-Fabra-modernista-之 book-thesis' + 'Pròleg: Gènova, abril 1922' (L126) 之 'Carner-as-exile-of-the-1922-之撒丁' + 'LA CREACIÓ D'EVA: Són més de les onze. A l'hort del senyor rector hi fa de bon estar. En Quiquet, però, no s'abandona pas a les blanícies de l'ombra bellugadissa amb aquella felicitat profunda que consisteix en no pensar en res' (L131-L137) 之 'En-Quiquet-as-paradise-rector's-garden-之 child-as-Adam' + 'La primera lliçó d'Història Sagrada va ésser la creació del món; la segona ha estat la creació d'Adam i Eva' (L152-L154) 之 'rector-as-Biblia-narrator-of-the-Eva-as-paradise-discover-of-the-pubertat'。MID (~25%, L900-L1057): 'L'armari / El castellà en el tren o l'amistat / La vella polida' 之篇章之间 之 'Com hi riuràs, a casa de la tieta Engràcia' (L901) 之 'prim-jove-as-Cathermana-as-Riatheras-burgesia-of-the-Caldetes' + 'Una casa Ferran VII: sòbria i tanmateix impressionant. La sala era tota de domàs vermell: hi havia gravats francesos emmarcats de negre, una escaparata amb una Mare de Déu dels Dolors i un gran gerro de marbre blanc, en un recó' (L934-L938) 之 'casa-Ferran-VII-as-Catalan-burgesia-as-Riatheras-thesis' + 'L'escalforeta sòpita que difonia un gran braser barroc, posat al centre de la sala, dava una mica de rojor a la tia Engràcia, i als seus tertulians de cada dimecres, gent gairebé tota de colors opaques' (L939-L942) 之 'tertulia-of-the-burgesia-of-the-Catalan-provincial-as-Riatheras-projection' + 'El jove matrimoni anà restant cohibit a base dels encerts dels altres' (L1012-L1013) 之 'matrimoni-as-failure-of-the-sociable-context-as-Riatheras'。LATE (~50%, L1800-L1918): 'La narració indefinida' 之 'Un dia En Quimet obrí palpitant la lletra de l'oncle, escrita en paper d'un bar de la Ronda de Sant Antoni. L'oncle, després de demanar que li trametessin per l'ordinari dues garibaldines d'una fàbrica molt bona que hi havia a la seva ciutat natal, i després de fer alguns comentaris irrespectuosos sobre la fracassada vocació sacerdotal d'En Quimet -a propòsit de la qual arribà a retreure un acudit de La Campana de Gràcia' (L1803-L1810) 之 'carta-as-comic-pastiche-of-the-Round-of-Sant-Antoni's-bar-of-the-Catalan-Riatheras' + 'els que conten no saben contar, es repeteixen, s'embussen, es graten, escruten la gorja, i de vegades us agafen, i fins de vegades us tiren capellans' (L1832-L1834) 之 'narradors-comic-types-of-the-vatua-the-vell-as-Riatheras-misò-pedagògic' + 'Mateu Llistosella, era una d'aqueixes insuportables criatures que es dediquen a ésser plangudes tot el sant dia per veus inexpressives i mirades absents' (L1840-L1844) 之 'Mateu-Llistosella-as-tipeus-of-the-brooding-paradigm'。TAIL (~80%, L1925-L1995): 'Idil·li en tramvia' 之 'Vaig aclucar-los una mica. Després, vaig veure qui em voltava. Hi havia tres germanes amb el cabell lluent i el si estranyament lliure i plàstic, que venien dels banys; hi havia un vague conegut meu, conegut de no sé on, que vaig saludar amb un moviment de cap no gaire comprometedor' (L1931-L1937) 之 'tramvia-as-microcosm-of-the-Barcelona-之 walkers' + 'Hi havia, finalment, en un recó pròxim a la plataforma, una noia simplement abillada, amb un capellet lleuger i una creueta d'or. La donzella tenia un llibre vermell a la falda, mig amagat pel seu portamonedes. Era rossa i tenia els ulls negres, i la mirada tota avellutada, una mica implorant' (L1944-L1949) 之 'noia-as-coquetry-as-stranger-as-tramvia-as-barcelona-as-passeig-de-gràcia-之金辉' + 'retirà del tot el seu portamonedes. El llibre vermell era un Baedeker. La donzella era estrangera' (L1975-L1977) 之 'twist-as-Baedeker-之 internationalism-as-paradigm' + 'Era coixeta' (L1995) 之 'coda-of-the-disable-之 final-punch-as-asymmetric-as-magritte-之 humor'。
La primera lliçó d'Història Sagrada va ésser la creació del món;
la segona ha estat la creació d'Adam i Eva. Hom comprèn que un
jardí de senyor rector sigui una imatge, baldament pàl·lida, del
paradís terrenal.
> Trobeu el noi a la plataforma del tramvia i us conta una desgràcia
del seu pare, dues vegades; finalment, entreu a seure, i us trobeu
amb en Mateu Llistosella al costat que us torna a contar aquella
desgràcia dues vegades més.
En Quiquet és molt valent: no l'espanta cap bestiola, ni que sigui
una rata -i fins n'ha mortes dues-, no l'espanta perdre's, no
l'espanta estar tot sol, de nit, per bé que hom senti en el lloc
tenebrós el raure extraordinari d'un tros de paper que mou el vent
per terra.
> La tia Engràcia era una dona senzilla, amb qualitats quietes i
segures de govern: mai no havia tingut cap tribull amb cap
minyona. Serena i amatent, s'havia trobat, òrfena, amb el negoci
de son pare al caire de la fallida, i al cap de dos anys havia
pogut liquidar-lo en sorprenents condicions.
Hi havia, finalment, en un recó pròxim a la plataforma, una noia
simplement abillada, amb un capellet lleuger i una creueta d'or. La
donzella tenia un llibre vermell a la falda, mig amagat pel seu
portamonedes. Era rossa i tenia els ulls negres, i la mirada tota
avellutada, una mica implorant.
> Retirà del tot el seu portamonedes. El llibre vermell era un
Baedeker. La donzella era estrangera.
> Era coixeta.
En Quiquet és molt valent: no l'espanta cap bestiola, ni que sigui
una rata -i fins n'ha mortes dues-, no l'espanta perdre's, no
l'espanta estar tot sol, de nit, per bé que hom senti en el lloc
tenebrós el raure extraordinari d'un tros de paper que mou el vent
per terra, o la perfídia del corc o
el petament sobtat d'una fusta no pas tallada en bona saó.
> Trobeu el noi a la plataforma del tramvia i us conta una desgràcia
del seu pare, dues vegades; finalment, entreu a seure, i us trobeu
amb en Mateu Llistosella al costat que us torna a contar aquella
desgràcia dues vegades més.
Una casa Ferran VII: sòbria i tanmateix
impressionant. La sala era tota de domàs vermell: hi havia
gravats francesos emmarcats de negre, una escaparata amb una Mare
de Déu dels Dolors i un gran gerro de marbre blanc, en un recó.
> L'escalforeta sòpita que difonia un gran braser barroc, posat al
centre de la sala, dava una mica de rojor a la tia Engràcia, i
als seus tertulians de cada dimecres, gent gairebé tota de colors
opaques.
Pròleg.
A Bonaventura Sabater.
Noble i car amic: a Vós adreço aquest llibre,
escrit en diversos lleures, sense més motiu que el
de la ploma als dits, sense més inspiració que la
del cigar en els llavis.
Permeteu-me de dir que clares vegades un home
ha tingut una més exquisida silueta per a fumar
cigars que Vós, o gentil amic. Teniu altrament
el somriure típic -somriure només que dels ulls-
del bon fumador, i la vostra companyia en aquell
tête-á-tête al que conviden dos bons cigars, és
tan aromàtica com una crema escollida.
> Un dia En Quimet obrí palpitant la lletra de l'oncle, escrita en
paper d'un bar de la Ronda de Sant Antoni. L'oncle, després de
demanar que li trametessin per l'ordinari dues garibaldines d'una
fàbrica molt bona que hi havia a la seva ciutat natal, i després
de fer alguns comentaris irrespectuosos sobre la fracassada
vocació sacerdotal d'En Quimet.
Retirà del tot el seu portamonedes. El llibre vermell era un
Baedeker. La donzella era estrangera.
> I què hi fa? vaig transparentar-li, tot seguit que una nova
estrebada del tramvia l'obligà de bell nou a aixecar els ulls,
contra la seva voluntat.
> Era coixeta.
预渲染页（无 JS 可读）。完整八维摘句与手记链请打开交互详情。
© 2026 通天尺规 Babelspan · 原创内容转载请注明出处 · 版权与转载